Campanya europea davant el 60 aniversari de l’OTAN

A principis d’abril de 2009, l’OTAN celebrarà el seu 60 aniversari amb una cimera a Estrasburg, on la Unió Europea li cedeix la seu del Parlament Europeu.
Durant molts anys, ens van presentar l’OTAN com la “defensa” davant el bloc de l’Est.
Però gairebé dues dècades després de la caiguda del mur de Berlín, l’OTAN no només encara existeix, sinó que es torna més perillosa.
Ara s’implica cada cop més en altres conflictes (com a l’Afganistan); en provoca de nous (com al Caucas); i augmenta el risc de guerra al centre d’Europa (amb l’escut “anti míssils”).

El Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs de Justícia i Pau organitza les Jornades:

Què fa Espanya a l'Afganistan?

La participació espanyola en la guerra d'Afganistan a debat.

Baixar el programa (1,3 MB)

Quins són els motius reals de la guerra d’Afganistan? Portar la democràcia i la llibertat, perseguir a Bin Laden, acabar amb el cultiu de l’opi i la segregació de les dones? Potser controlar una zona de gran importància geoestratègica? Revitalitzar l’OTAN? Lluitar contra el terrorisme? Es tracta d’una guerra legal o il·legal?

Cap a on va l'Afganistan?

Xerrada a la UAB amb Malalai Joya, diputada afganesa, oposada a l’ocupació del seu país

Dilluns, 27 d'octubre 2008, 12h.

Facultat de Ciències de la Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona.

BASES DE GUERRA, NI A VICENZA NI A ENLLOC!

El nou ordre mundial té moltes cares, i l’imperi s’escola en les nostres vides sense que gairebé ens adonem. La nostra privacitat és dilueix en nom d’una suposada seguretat que no fa més que augmentar la por col·lectiva. A pocs kilòmetres de les nostres cases es fabriquen les bombes que esclaten a l’Orient Mitjà, mentre per sobre dels nostres caps volen els avions que traslladen detinguts a centres il·legals de tortura.

La Guerra Global ens la mostren per la televisió, però té molt a veure amb la nostra quotidianitat. I davant d’una estratègia general, amb diferents actuacions però que persegueixen un mateix objectiu, també cal una resposta que s’oposi frontalment al model de guerres i destrucció.

El conflictes del Caucas venen de lluny i estan impregnats de problemes polítics derivats de la diversitat ètnica de la regió i, de forma especial, de les intervencions que hi fan les grans potències. 

Ossètia del Sud i Abkhàzia han reclamat des de sempre la seva independència de Geòrgia, que els nega aquest dret des de 1990. En el si d’aquestes dues repúbliques hi ha hagut greus violacions dels drets humans contra les minories ètniques, que ara han esclat en guerra oberta. Rússia per la seva banda manté ajut i tropes militars a les dues repúbliques. Geòrgia va atacar militarment a Ossètia del Sud, i Rússia va respondre amb una guerra oberta.

Aquesta és la versió sencera d'un article d’opinió, signat a títol personal per un activista de la Plataforma, que va aparèixer al diari El Público el 12 d’agost.

Desde Europa, con la cubertura mediática parcial que nos llega, es difícil evaluar las reivindicaciones enfrentadas en el Cáucaso.

Lo que sí está claro es que, dejando aparte los muchos muertos civiles y decenas de miles de refugiados, el conflicto está provocando una hipocresía de enormes dimensiones, como si se quisiera estar a la altura del actual período olímpico.

Versió catalana

¿Qué hacen las tropas extranjeras en Afganistán? ¿Realmente se trata de una operación humanitaria?

Nos dijeron que invadieron Afganistán para acabar con el terrorismo. Pero la intervención sólo ha producido más odio y ha aumentado el riesgo de nuevos atentados.

Luego dijeron que iban a llevar la democracia a Afganistán. En realidad, han instalado a un antiguo empleado de la petrolera estadounidense UNOCAL y ex confidente de la CIA —Hamid Karzai— como Presidente, y a antiguos señores de la guerra como ministros.